Dilluns passat, la Plenària de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció conjunta de l’equip de govern instant el Govern central a augmentar fins al 75% el descompte dels billets d’avió per als residents a Balears (unes illes que són de tots, no només de qui se n’atribueix la propietat) i una subvenció del 100% de les taxes aeroportuàries. Des del Bloc per Felanitx tenim clar que es tracta d’una reivindicació justa i per això ens vàrem posar al capdavant d’aquesta proposta, la qual necessita quantes més adhesions millor
Es tracta d’un altre dels greuges cap a les Balears que no hi ha manera que Madrid vulgui corregir. El PP de Felanitx hi va votar a favor renyant l’equip de govern perquè les esquerres no donen suport als pressuposts de l’Estat per al 2018. Valenta excusa! Com si el vergonyós desequilibri fiscal envers les Illes fos cosa de fa dos dies o com si depengués del joc polític del moment al Congrés dels Diputats. Ni el vot favorable ni els arguments esgrimits contra l’equip de govern pels populars varen ser resultar mínimament convincents. Com a molt, cobrien la rereguarda de Catalina Soler, asseguda entre el públic de la sala de plens. No els quedava més remei que intentar-ho.
Fa una setmana llarga que els felanitxers hem de demanar disculpes aquí i allà per haver generat una representant política que el dimarts al Senat votava contra el descompte del 75% per als residents a les Illes i el dimecres hi votava a favor al Ple del Consell. No sembla necessari afegir més comentaris o crítiques a tot el que ja s’ha dit sobre aquesta inacceptable actitud política: és el que passa quan el lligam amb el sou i amb el partit és més fort que el lligam amb el poble que es representa.
Augmentar el descompte en els billets d’avió s’ha de fer per convicció política i social, amb el mateix discurs pertot, sense crits i sense fer empegueir els illencs. La ciutadania de les Balears pateix una doble discriminació financera: el dèficit fiscal de la nostra comunitat autònoma en el repartiment de les finances de l’Estat (visible en educació, en sanitat, etc) i el sobrecost de la insularitat per raons de transport que pateix directament la ciutadania. Es impossible aprofitar les magnífiques ofertes que fa Renfe en els trens d’alta velocitat, per dir-ho amb un exemple. Ni tan sols hi ha transport públic entre illes o illes-península. O es vol corregir això o no es vol.