En teoria tothom està d’acord que les normes s’han de complir i les administracions les han de fer complir. Però què passa quan et toca a tu complir-les? Alguns restauradors del nostre municipi tenen dificultats per assumir que els privilegis que tenien quan governava el PP a l’Ajuntament s’han acabat i que han de jugar amb les mateixes regles que els altres.
Primer exemple. Un propietari d’un bar de certa plaça de Portocolom que té una terrassa plena de taules i cadires dins l’espai públic, que per definició és de tots i no seu, demana al PP que faci una moció de censura contra l’actual equip de govern per tornar a la situació de privilegi que tenia abans. Què? Fins ara pagava una quarta part de l’espai públic que realment ocupa i ara ha de pagar el que li toca, com la resta de bars i restaurants. No ho pot admetre, diu que s’han pujat les taxes (és mentida, són les de fa molts d’anys), insulta l’equip de govern i desbarra pertot. Vol la situació anterior, quan era un privilegiat. Es clar, amb l’actual equip de govern això no és possible. Amb el PP al govern, n’hi ha que tenen bo.
Segon exemple. Un propietari d’un restaurant amb nom de gentilici de la serra de Tramuntana, pels seus dellons vol ocupar una escala del centre del poble amb uns palets encoixinats per als seus clients i deixar-los-hi dia i nit. A un lloc de pas (on unes fustes poden causar un accident) que a més està protegit per raons de patrimoni, no hi ha permís per ocupació de via pública possible. Per no deixar-li cometre aquesta il·legalitat i per fer que sigui com els altres, insulta l’equip de govern.
Tercer exemple. Un altre restaurador fa uns anys va perdre el concurs de bars a les verbenes i el PP li va arreglar amb un quiosc a baix (sense concurs públic, a dit i pagant una ridiculesa). Durant anys s’ha fet la víctima perquè no podia vendre alcohol (com fan els bars de dalt), però al mateix temps el negoci li anava vent en popa. Enguany, amb el nou concurs, mira per on, ha guanyat un quiosc a dalt i ha perdut el quiosc de baix. Ara es considera una víctima per imperatiu legal. Avesat a l’enxufisme, li costa acceptar que les regles del joc siguin iguals per a tots. I venga llenya a l’equip de govern i venga lamentacions i venga lliçons de com s’haurien de fer les coses. O ara volia el quiosc de baix? O enyora l’enxufe que tenia?
En resum, l’ocupació de la via pública per un particular, quan és legalment possible perquè no perjudica els interessos de tots, s’ha de pagar i tothom ha de pagar el que li toca. I quan no és possible perquè es perjudiquen interessos públics, idò no hi ha ocupació de via pública possible.
I el concurs per adjudicar els bars de les verbenes es regeix per una normativa igual per a tots, sense amiguisme ni enxufisme.
En teoria tothom està d’acord que les normes s’han de complir i les administracions les han de fer complir. En teoria.