Estam contents, contents perquè a la fi s’ha acabat el malson, contents perquè la por no ha pogut amb la ciutadania, perquè el mal govern ha vist trontollar el seu poder. Qui sap si aquest fet farà que l’equip de govern felanitxer faci autocrítica de la seva pèssima i lamentable actuació. Tot aquest teatre orquestrat pel nostre equip de govern ens deixa molts i diversos exemples del que no ha de fer un ajuntament que pensi en el poble, que cregui en les festes populars i que vetli per afavorir la convivència a Felanitx. Sempre havíem pensat que la política i els polítics cercaven el bé comú, la cohesió social de tots els ciutadans i ciutadanes intentant aconseguir un clima de pau i no de crispació, de divisió… Tanmateix el temps és savi i ha posat les coses al seu lloc, però això no basta. Cal reconèixer el patiment que han sofert les persones acusades sense fonaments i que han hagut de passar mesos etiquetats com “encausats”. Aquest mal no el cura ni una sentència, ni una exculpació. Però són resistents i d’aquesta situació n’han sortit enfortits, reforçats perquè han pogut rebre la calentor de moltes persones que amb el seu suport els han acompanyat, perquè saben que junts són més forts, perquè han sabut organitzar-se, treure a la llum la creativitat i perquè sense ser molts han mogut Felanitx, essent un exemple de participació ciutadana. Així si!