Fa dues setmanes, un diari publicava que segons el Col·legi d’Arquitectes Felanitx seria el municipi que més temps es torba a concedir una llicència d’obra major. Deia el titular que passen 42 mesos entre la sol·licitud i la llicència. Si això fos cert, significaria que ara l’Ajuntament dona les llicències demanades al febrer del 2015. Aprofitant el titular, el PP va emetre un comunicat dient que l’actual equip de govern paralitza l’economia local i anunciant l’apocalipsi.
Com bé saben les persones que han demanat una llicència d’obra major amb posterioritat a febrer del 2015 i que ja tenen la llicència, el titular periodístic no s’ajusta a la realitat. Una senzilla observació del nostre entorn ens diu que arquitectes, constructors i empreses associades tenen feina a les totes i que no es tracta d’un sector econòmic paralitzat. Més preocupació desperta el comerç tradicional de Felanitx. Sembla que la gent ha trobat els diners que no va trobar durant uns anys i des de fa un temps s’han multiplicat les sol·licituds d’obra major. L’economia -el capital- de les Illes es resisteix a la diversificació, més aviat incideix en el binomi construcció-turisme.
No hi ha dubte que la majoria d’ajuntaments necessiten massa temps per atorgar les llicències d’obra, cosa que lesiona els drets dels professionals del sector i dels particulars promotors de l’obra. Felanitx, sense arribar als extrems d’altres municipis, no és una excepció i en aquests moments s’informen sol·licituds de novembre del 2017, però no de 42 mesos enrere.
Molt majoritàriament, les llicències d’obra major que es demanen a Felanitx són per construir un habitatge d’alt nivell dins sòl rústic, per tant necessiten informe favorable del Consell. El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Felanitx té sol·licituds d’obra major no resoltes de fa, posem, 7 anys. Expedients no resolts per mil motius: perquè l’interessat ha canviat d’opinió i no ha continuat la tramitació, perquè no ha subsanat les deficiències, perquè hi ha un procés judicial en marxa, perquè falta una autorització d’un altre organisme (Costes, Consell,…), etc.
Si contractar més professionals qualificats per fer els informes urbanístics fos fàcil, ja estaria fet. No hi ha gaire mercat, la contractació pública és complicadíssima i restrictiva (llei Montoro) i amb els sous que paga l’Ajuntament ja frega l’impossible, sense oblidar que té mala premsa. Quin arquitecte amb coneixements urbanístics, és a dir, que pugui informar amb solvència llicències d’obra, deixarà el seu despatx per ocupar una plaça amb menors ingressos? Contractar un tècnic sense experiència és molt arriscat, l’actual onada de sol·licituds es pot acabar a qualsevol moment, el procés de contractació és llarg i mentre dura roba temps per treure llicències als tècnics actuals, etc.
En fi, un conjunt de factors que fa difícil prendre decisions.
S’entén el malestar dels professionals de la construcció i dels promotors, però fa rialles i plorera al mateix temps que el PP, el partit que vol més sector privat i menys administració, demani més funcionaris i acusi l’equip de govern que més inversió pública ha propiciat a Felanitx d’aturar l’economia municipal.