En una nota informativa de l’Equip de Govern publicada en aquest mateix setmanari s’expliquen els motius que han fet que l’Ajuntament hagués de prorrogar un any les concessions de les platges del terme municipal, a pesar que el tema es troba als jutjats.
La voluntat de la regidoria de platges, en mans del PI, i del conjunt de l’equip de govern era treure una nova licitació per a la temporada 2018 i següents, una nova licitació neta d’irregularitats per tancar l’etapa d’adjudicacions de platges dels governs del PP, les quals solen acabar en mans de la justícia. Emperò, les autoritzacions pertinents d’altres administracions han arribat en unes dates que abocaven a un estiu sense serveis a les platges del municipi, amb la conseqüència d’haver de carregar uns costos imprevists de neteja i socorrisme sobre el pressupost municipal del 2018. Això, sense comptar les crítiques del sector turístic i dels usuaris de les platges pel fet de tenir les platges sense cap tipus de servei.
No ha estat una decisió fàcil ni bona de prendre, ja que en el cas que un jutge dicti una futura sentència desfavorable a l’Ajuntament i obligui a pagar indemnitzacions a tercers, el fet d’haver prorrogat les concessions vigents incrementaria les quantitats i, a més, una part de la responsabilitat política seria del pacte actual, no del PP. Dit amb tota franquesa i claredat, aquesta és la qüestió.
En el debat a la Plenària del passat dilluns dia 23, el portaveu del PP, el senyor Tauler, va perdre els papers i va faltar al respecte a l’equip de govern amb insults i una actitud impròpia d’un representant de la ciutadania. A continuació, va abandonar la sala de plens, deixant espantats a tots els assistents, inclosos els seus propis companys de grup municipal. Els regidors del Bloc han optat per no agafar-se el tema a títol personal i deixar córrer l’assumpte. Fins aquí l’anècdota.
La substància és que el portaveu del PP va retreure al Bloc haver canviat d’opinió entre el 2014, quan el PP va licitar les platges, i el 2018. Revisades en detall l’Acta de la Plenària de maig del 2014 i la nota de premsa posterior, la posició del Bloc era clara, prudent i lamentablement encertada: hauria estat millor aturar el concurs en el 2014 a la vista de les possibles irregularitats que es detectaven en el procés d’adjudicació.
Agradi o no agradi al PP, convengui o no convengui al PP, Bloc no va dir ni una paraula sobre el contingut dels plecs de licitació ni va expressar cap indici sobre a qui s’havien d’adjudicar les explotacions de les platges o a qui no. Ni un insult a l’equip de govern, tampoc. El Bloc expressava la seva preocupació pel procés de tramitació i va tenir raó: tot plegat es troba al jutjat.
Ara, en el mes d’abril del 2018, el dilema era o bé allargar una concessió que es troba als jutjats (amb el risc de ser parcialment responsables polítics d’unes possibles indemnitzacions en el futur) o bé no prorrogar i per tant deixar les platges sense serveis fins a l’entrada en vigor d’una nova concessió (en el supòsit més optimista, fins a final de juny i en el més pessimista, tota la temporada) assumint les despeses de neteja i socorrisme. Hi ha motius per a la discrepància i la crítica en qualsevol cas, però el PP és precisament qui no està legitimat per criticar la decisió adoptada.