A mesura que avança la legislatura, el PP ha hagut d’anar afluixant les crítiques a la gestió pressupostària de l’equip de govern. En els debats pressupostaris de desembre de 2015 i de desembre de 2016 va anunciar l’apocalipsi financera de l’Ajuntament de Felanitx. En el debat de desembre de 2017 ja va haver de canviar la música i la lletra de les crítiques, davant les evidències de bona salut econòmica.
Resulta que els comptes municipals són millors ara que durant les legislatures del PP, marcades per l’endeutament i les pujades d’imposts, i que tot indica que al juny del 2019 la situació econòmica de l’administració local de Felanitx serà millor que al juny del 2015.
A dia d’avui, març de 2018, l’Ajuntament té 5,6 milions d’euros a la llibreta d’estalvis i ha reduït notablement el deute als bancs, del qual queda pendent més o menys 1 milió d’euros. Els pagaments als proveïdors són àgils i es compleixen les estrictes regles pressupostàries de l’anomenada llei Montoro, fins al punt que, si fos necessari, l’Ajuntament podria demanar nou finançament bancari (fins a 12 milions d’euros) i encara mantenir-se dins la “legalitat Montoro”.
Les regles del joc fixades per aquesta llei limiten les possibilitats de dedicar els estalvis a inversió. A més, recordem que, pel seu volum econòmic, el solar de darrera s’Arenal de Portocolom (en litigi) i el clavegueram de Sa Punta condicionen tota l’estratègia pressupostària del darrer tram de la legislatura i els anys següents.
La regidoria d’Hisenda, en mans del Bloc, exerceix un control estricte sobre les finances locals, en particular sobre les despeses. No sols no s’ha produït el desastre financer anunciat pel PP, sinó que la gestió econòmica de la Sala és senzillament bona, dins les condicions d’una administració modesta.