L’anunci del Ministre Montoro de no publicar les balances fiscals que s’havia compromès a publicar, perquè troba que això pot donar ales als independentistes és més revelador que la mateixa publicació en si. Per acabar-ho d’adobar, han agafat un funcionari de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC, per intentar donar la volta a la truita, ja que així no es veu la part socarrimada i fer-nos creure que és la més bona del món. Les dades no els han agradat perquè el mètode internacionalment acceptat per a una gran majoria d’experts acadèmics com el més fiable, neutral i objectiu per a calcular les balances fiscals, que és el mètode del flux monetari torna a revelar, ja no un dèficit fiscal, sinó un vertader saqueig dels països catalans, sobretot de les nostres illes. Com pot ser que encara tenguin aquests aires d’arrogància i de supèrbia com per a desacreditar la majoria d’autoritats i experts en la matèria, no només nacionals sinó també internacionals?
El mètode del flux monetari calcula la diferència entre els recursos fiscals generats a un territori i que se’n porta l’Estat i el que retorna l’Estat a aquest territori en concepte d’inversions, d’infraestructures, de serveis públics. Les primeres i crec que úniques balances fiscals que va publicar el govern espanyol, varen evidenciar un dèficit fiscal indecent de les nostres illes. Cada ciutadà de les Illes Balears, aporta més de 3000 euros anuals a l’Estat espanyol i que no retornen: és a dir, una família de quatre membres paga a l’Estat més de 12000 euros anuals, això suposa gairebé el 15% de tota la riquesa que es genera en el territori. Si això no és escandalós ja m’ho contareu!
Un mètode no tan fiable, però que podria ser acceptat per una anàlisi econòmica de la situació des d’una altra perspectiva, és el de flux del benefici, segons el qual les despeses o inversions de l’administració de l’estat no es computen com a dutes a terme en un territori concret, sinó que són inversions que es considera que beneficien proporcionalment a tots els territoris, així entenen que les despeses dels funcionaris dels Ministerios ubicats a Madrid, del Palau de la Zarzuela, del Museo del Prado, del Instituto Cervantes, de la promoció de les curses de braus, de les despeses militars com els salaris dels militars, els edificis de l’exèrcit o els vuitanta caçabombarders que va comprar el Ministerio de Defensa l’any passat, les ambaixades.., entre tantes altres despeses, beneficien proporcionalment a tots els territoris, encara que no s’hi hagin materialitzat. Hem de tenir en compte que ni amb un mètode ni amb l’altre es comptabilitzen com ingressos aportats per un territori, els generats en aquest territori per empreses públiques, semipúbliques o concessionàries de la gestió de serveis o obres públiques amb seus a un altre territori, com seria el cas d’AENA, Obres de Ports, Red Eléctrica, peatges o extracció de petroli si- Déu no ho vulgui- arriben a fer les prospeccions a les nostres costes i en trobassin. Això no obstant, seguint el càlcul de les balances fiscals amb el mètode del flux càrrega-benefici, se segueix evidenciant que les Illes Balears pateixen un elevadíssim dèficit fiscal amb l’Estat del 8,23% del PIB balear.
Com que cap d’aquests mètodes no els serveix, ara se’n volen inventar un altre. Encara haurem de donar les gràcies!!!
Perquè és més objectiu el mètode del flux monetari?, primer, perquè és molt més fàcil de calcular i impossibilita els errors de càlcul: surt tant i entra tant. Segon, perquè no es poden computar com a beneficis les despeses de l’Estat no realitzades en el territori, per la senzilla raó que si el govern territorial disposàs d’aquests recursos no tendria perquè invertir-los en el mateix en que els inverteix actualment l’estat espanyol i sí que els podria invertir en el territori, fins i tot, per posar un exemple,els salaris del funcionaris de Ministeris -si es cregués convenient crear-los-, revertirien en beneficis sobre el territori, ja que aquests funcionaris consumirien la major part de les seves despeses en productes i serveis en el territori. Aquests doblers, amb una bona política fiscal i econòmica actuarien de vertaders potenciadors econòmics, la qual cosa vol dir que s’invertiria en infraestructures que millorarien la competitivitat de les empreses, en formació, en educació, investigació, en serveis socials.. i això provocaria una major confiança dels agents social, hi hauria més contractació, aquesta nova gent assalariada, consumiria més, ja que compraria a botigues, aniria a restaurants d’aquí… Això provocaria el que s’anomena un cercle virtuós, just el contrari de la situació actual en que estam dins un cercle viciós, per tant el que reportaria de benefici la supressió d’aquest dèficit fiscal, seria molt més que la quantia d’aquest dèficit en si.
Els experts calculen un creixement exponencial de més del 35% del PIB balear en només 2 anys, només mantenint els nivells actuals de pressió fiscal als ciutadans i empreses i fent una raonable política fiscal i econòmica. Hi ha per a fer un pensament, no ho trobau?