En aquestes setmanes, l’Ajuntament de Felanitx treu (o ha tret ja) a licitació per primera vegada els següents serveis: contractació de les assegurances (vehicles i edificis municipals, poliesportiu, etc.), control de l’aigua potable del nucli de Felanitx, sistema d’alarmes dels edificis municipals, control de la legionel·la de les escoles públiques de primària, roba dels treballadors municipals (brigada, policia local, treballadores familiars i operaris del cementeri), recollida selectiva de residus (les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró, de les quals fins ara se n’ocupava el Consell) i el subministrament i manteniment de l’enllumenat públic. Per distintes raons, aquests serveis no havien estat mai objecte de licitació.
Darrerament, també han passat per un procés de licitació pública la gestió de l’escoleta Es Faralló de Portocolom, les màquines d’ORA del centre de Felanitx, la neteja dels edificis municipals, la gestió del parc verd de Portocolom, la recollida de voluminosos, la compra d’una màquina agranadora, l’adquisició de tres furgonetes i una moto i la pavimentació del camí de Son Prohens.
L’actual equip de govern va introduint criteris de transparència i de control de la despesa en la contractació pública, una tasca poc visible per part dels ciutadans, però que reconeixen les empreses competidores i els propis serveis tècnics de l’Ajuntament. Es tracta d’una millora important en la gestió dels doblers de tots els felanitxers que, de retruc, impedeix l’amiguisme. Per exemple, en la redacció de projectes de millora de carrers, s’han demanat ofertes a tots els arquitectes felanitxers.
Per altra part, ens volem fer ressò que a la Plenària de dilluns passat, els tres grups de l’equip de govern varen presentar una moció conjunta de rebuig a les mesures coercitives del Ministeri d’Hisenda sobre les comunitats autònomes en relació a l’incompliment del dèficit públic i a favor d’un nou model de finançament. L’Estat estableix els límits de dèficit de cada administració pública i es reserva els marges més importants, deixant límits inassumibles per a les Comunitats Autònomes (3,5% per a l’Estat, 0,7% per a les comunitats en el 2015), les quals gestionen serveis públics bàsics com la Sanitat, l’Educació i els Serveis Socials. Si hi afegim el mal finançament crònic de les Illes Balears en relació a altres comunitats, és de justícia que l’Ajuntament de Felanitx faci costat a les institucions autonòmiques balears en les seves reivindicacions davant l’Estat.